Logo Xerta

Xerta

Baix Ebre


Ets a: Portada > Conèixer > El municipi


El municipi






Situació del poble

El poble de Xerta es troba assentat en un pronunciat meandre, a la dreta de l'Ebre , mirant cap a Tivenys. Actualment és un municipi del Baix Ebre. Els seus límits són : a l'esquerra,el riu Ebre,limit oriental, de de l'indret de la seva confluencia amb el barranc de Xalamera ,límit septentrional, fins el barranc del Llop ;el sector occidental es troba accidentat pels darrers contraforts nord-orientals del massís dels Ports ( La Tossa, 552 mts).

El terme municipal comprèn 32,55 km 2 riu amunt, a uns dotze quilòmetres de Tortosa.La línia divisoria és el riu Ebre amb els municipis de Tivenys i de Benifallet a l'est.A ponent, el terme és accidentat, ja que s'hi troba els darrers contraforts orientals del massís I bèric.De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Paüls, els colls d'en Gràcia i el tossal de la Cova del Bou, que divideix amb Alfara, a l'oest.Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la conca i després torç en diagonal vers el nord,per la dreta i a prop del Barranc del Llop, a Aldover.Els dos barrancs que drenen el terme són els Ullals de la Vall o Fonts de Paüls i Vall Orega.

Xerta té una bona comunicació amb Tortosa, amb l'autopista de la Mediterrània i la carretera N-340.Des de Xerta surten camins que s'enfilen cap als Ports : les Collades d'Alfara i el Pedregal Negre que passa pel Molí del Pont.

 



Els Conreus

Xerta té tota l' abundancia d'aigua de l'Ebre , que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims, però,encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i és canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns canalitzaren l'aigua dels Ullals,com hem dit.

En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües, Pere el Cerimoniós donà sentencia favorable a Xerta, l'any 1398, la raó era perquè l'ús venia de temps immemorial.Aquesta aigua rega unes 172 hectàrees de terra,dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix.El conreu principal és el taronger, arbre contingut en l'escut de Xerta.Durant els darrers temps alguns pagesos més inquiets han començat construir hivernacles per a la producció de verdures en més quantitat.

El principal conreu de secà és l'olivera, amb unes 1.235 hectàrees, els garrofers amb 380 h i els ametllers amb 21 h. Endemés, té 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s'han deixat de conrear els cereals per no ésser rendibles.Algunes terres de secà han quedat ermes, consequència lógica del desplaçament del treball del camp a la industria.





© Xerta, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Tarragonès. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo