Logo Xerta

Xerta

Baix Ebre


Ets a: Portada > Conèixer > escriptors



Francesca Aliern Pons


Francesca Aliern Pons, naixé a Xerta. Aficionada a la lectura, en un principi s’interessa en escriure qualsevol temàtica, encara que la seva passió sempre han sigut l’historia i el romanços de poble, principalment del seu. Donar constància dels esdeveniments ocorreguts en la seva terra i les seves gents, és la tasca que de mica en mica va porta’n a terme. Ella ha escrit el capítol referent a Xerta en la Enciclopèdia Geogràfica de Catalunya.

Hi ha dues etapes en la tasca literària de la Francesca. En primer lloc plasma d’una manera força tendra la vida de personatges humils, però molt carismàtics, que tingueren una forta atracció en un temps, no massa llunyà i que ella no ha volgut que passin desapercebuts i que puguin conèixer generacions futures, així com la seva parla col•loquial, amb paraules que, malauradament, perden en intensitat. Aquesta persones, segons Francesca, mereixen ser recordades. Ella té la suficient sensibilitat per ressaltar els seus neguits, les seues mancances i totes les lluites per conquerir una societat més lliure, justa i racional.

És en aquesta etapa quan Francesca, que també conrea la poesia, guanya un bon grapat de premis literaris en indrets tan llunyans com Lugo, Múrcia, Burgos, Terol, Castelló, Badalona, Tàrrega i Mazarrón. Després, per motius familiars, no pot dedicar-se a escriure, ni acabar els seus estudis de Dret que començà a la Universitat a Distancia (U:N:E:D). De totes maneres, segueix amb la seua formació autodidacta, llegint qualsevol gènere literari i col•laborant en publicacions comarcals, provincials i fins i tot de l’estat espanyol.

Després d’un llarg recés, Francesca torna a centrar-se i cultiva una de les seues altres afeccions: la novel•la. Publica la seva primera obra “Un otoño, toda una vida”, de tema lèsbic, de la qual n’han vist la llum set edicions. A continuació narra una historia verídica sobre la droga, que ens mostra cruament la vida d’una noia que, als vint-i-tres anys mor víctima de la SIDA, aquesta xacra alimentada per persones sense escrúpols que, per lucrar-se venen tota mena de porqueria a la joventut, arruïnant-los-hi el futur, portant-los directament a la seua destrucció i a la mort. Va ser tot un repte per a ella escriure aquests capítols, rebent informació de primera mà, ja que la noia, durant quasi tres mesos, li va anar informant del seu particular calvari. Potser es la seua obra més coneguda, ja que els lectors, força sensibilitzats per aquest tema, que malauradament es repeteix a diari, han sigut difusors de la mateixa. La novel•la ha sigut llibre de lectura recomanat en moltes escoles i instituts. Francesca, que sempre té al damunt neguits socials, ho demostra traient a la llum “La canela”, els avatars d’un homosexual que de forma valenta defensa la seva opció sexual al davant d’homes corruptes, casats i hipòcrites, que amaguen els seus instints porta’n una doble vida.

Seguint amb la passió que sent per la seua terra, publica “El batec de l’aigua”, un llibre amb vint relats de les nostres terres i que ens parlen de barquers, maquis, pescadors i aventurers. A aquest llibre el segueix “Miserenobis”, una crònica de post-guerra, on els seus protagonistes son quatre sacerdots, que varen entrar al seminari, uns per fer fortuna i els altres per fugir de la misèria imperant a la seva llar. El retrat de l’època és perfecte, com també ho és en la següent novel•la “La menestrala”, on ens dona a conèixer l’afany de superació d’una dona intel•ligent a les acaballes del segle IXX, fins a principis del XX. Una dona sense complexes, que va manar en una societat cent per cent masclista, fent-se valer i marcant fites insospitades.

En la seua última incursió envers la narrativa, ens presenta “La historia innecessària”, un relat on furga dins els conflictes socials. S’enfronta al realisme cru amb rigor, amb naturalitat i senzillesa, mostrant, un cop més, un dels grups marginals existents en la nostra societat, però sense dubte, el més innocent de tots, la d’un nen que paga els desequilibris i trastorns dels adults, però que marcarà la seua vida i el seu camí per sempre.
Entre una i altra narració, Francesca ha guanyat els premis Joan Cid i Mulet de Jesús, Dones d’Ulldecona, Gabiri, de Barcelona, el San Jordi de Sta. Bàrbara i Serralls de València.

Persona planera i accessible, forma part de diversos jurats de premis de les comarques de l’Ebre i amb freqüència és requerida per donar xerrades o presentar els seus llibres en col•lectius de tota mena.

Es troba còmoda escrivint tanmateix amb català com en castellà, la qual cosa li ha permès donar a conèixer els seus llibres a les Fires de Madrid y Burgos. Ha compartit caseta amb firmes de primera línia, com amb el Terenci Moix, Lucía Etxebarría i Ana María Matute.

Per qualsevol comentari sobre la seua obra i l’adquisició de la mateixa, es poden adreçar al seu correu electrònic: aliern@eresmas.com

 




© Xerta, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Tarragonès. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo